Reflexions des de la tasca pal·liativa domiciliària

Sóc metgessa de l’equip PADES de Sant Feliu de Llobregat, que pertany a l’ICS, estem ubicats en un CAP compartint espais amb un equip d’atenció primària.

Aquests dies de canvis i pors, la nostra feina pren una dimensió diferent, ens cal adaptar-nos contínuament a la demanda. La proactivitat, l’avançar-nos als aconteixements ha passat a un segon pla. Ara toca estar atents, escoltar molt i ser capaços de decidir, sense veure moltes vegades, de manera encertada i ràpida.

La nostra tasca diària s’ha vist totalment capgirada, la nostra manera de ser i fer com pal·liativistes ha hagut de canviar gairebé de cop. Les visites en grup, amb proximitat, calidesa, contacte físic i temps, molt temps (el nostre millor aliat). Han donat lloc a visites individuals, amb distància de seguretat, mesures de protecció i celeritat.

La nostra ànima està trista, la nostra consciència en lluita i pot néixer la insatisfacció, que millora ràpidament en veure la resposta comprensiva i l’acceptació dels nostres pacients i les seves famílies. Segueixen mostrant agraïment, tot i les dificultats i les expectatives modificades de l’atenció esperada.

Cal doncs reinventar-se i mantenir el cap clar, els nostres pilars bàsics per oferir suport en situacions de fragilitat, complexitat i terminalitat són armes poderosíssimes per ajudar a fer front a la situació de crisi sanitària actual.

Ens arriben contínuament casos nous (altes hospitalàries prematures, sociosanitaris carregats, primària dedicada al virus) d’alta complexitat que intentem manegar de la millor manera, no de la manera estàndard sinó d’una altra, primeres visites precoces i seguiments on el telèfon és l’arma més potent i les nostres paraules són el consol més gran que podem oferir.

L’ajuda en la presa de decisions, els acompanyaments càlids i el suport als nostres companys, el pont entre primària i hospitalària que som els professionals dels PADES, ara prenen encara més pes.

La resiliència que recomanem ara ens cal autoaplicar-la més que mai.

Sempre hi ha alguna cosa a fer!

Nous escenaris, nous horitzons!

Tot acabarà bé…

Mireia Rusiñol Turu

3 pensaments sobre “Reflexions des de la tasca pal·liativa domiciliària

  1. Mireia, qué bonic escrius…que deu ser el reflex de tu !. Només donar te gràcies i traspassar les als teus companys/es. Costarà, pagarem un preu i ens en sortirem. Segur.
    Seria bó,crec, que aprenguéssim i confiéssim en tots els valors positius que tenim les persones, quan ens comportem com a tals.
    I deixar de creure que la persona és la reina de la terra. No, la reina és la terra. Deixem la en pau !
    Una abraçada

    M'agrada

  2. Moltes gracies Mireia per les teves paraules, em dic Mireia i soc Infermera de PADES tambe.
    Compartir la teva visió ens fa sentir més acompanyats en aquests moments d canvi e incerteses.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s